Ajudar a viure, ajudar a morir

 

maDimarts dia 11 de desembre, l’Albert Planes, Metge de Família de l’equip i membre del grup d’ètica de la CAMFIC,  va participar en un debat a Pamplona.

El Gobierno de Navarra, a través del “Plan de Impulso de la Participación Ciudadana en Navarra 2017-2019”, contempla la promoció y desenvolupament de debats públics sobre temes d’interès general. En aquest cas es debatia sobre La Dignidad de la persona en el proceso de morir. A més del Dr. Planes, a la taula també hi havia la Sra. Ana Otazu Vega, lletrada, professora associada de l’Àrea de Dret Públic de la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Pública de Navarra i el DrXabier Azcoitia Zabaleta, Llicenciat en Teologia, Màster en Counselling, Màster en Dol i Postgrau en Cures Pal·liatives.

L’Albert Planes va comentar que, la seva funció com a metge de família és ajudar a viure una “bona vida”, una vida amb dignitat. La “bona vida” solament la pot escollir cada persona, en un entorn social que afavoreixi aquesta elecció. Morir forma part de viure. Tenir una “bona mort” forma part d’una “bona vida”. La “bona mort” també només la pot escollir un mateix… Per això no podem establir, protocol·litzar, com és la “millor” formula de viure o de morir.

Per a una “bona vida” és necessari un entorn social saludable: equitatiu, promotor de la cooperació i facilitador de el “sentir-se útil”. Per a això és imprescindible l’accés
a drets bàsics garantits (alimentació, habitatge, educació, etc.). La “bona vida” depèn molt més del codi postal (entorn social) que del codi genètic o de l’atenció sanitària.

Però el sistema sanitari (si està basat en l’Atenció Primària de Salut) col·labora en promoure l’accés equitatiu a aquesta “bona vida”. Empoderar l’Atenció Primària és invertir en “bona vida” per a tots. Conèixer a la persona, i el seu entorn, com fa  el metge i la infermera de capçalera, de família, és essencial per ajudar a una “bona vida” i una “bona mort” (confiança, continuïtat, proximitat, valors, coneixement…). Són professionals que atenen persones, capacitats especialment, per ajudar a viure (i morir) amb dignitat, conscients que gairebé sempre, apliquen mesures pal·liatives, poques vegades guarim…; podent assegurar una bona vida (i mort) en l’entorn (domicili) de les persones; puntualment i  en algunes ocasions requeriran el suport de professionals especialitzats en cures pal·liatives.

Vivim en una societat enlluernada per la tecnologia i la ciència. Hem arribat a creure que podem resoldre tots els nostres malestars vitals i ens neguem a assumir la mort (com a part de la vida) i a parlar d’ella o a fer previsions (testament vital).

En l’atenció al final de la vida hem de distingir clarament entre el “deixar de fer” (per evitar actuacions fútils o l’acarnissament terapèutic) i l’eutanàsia o el suïcidi assistit: facilitem activament el final de la vida d’una persona. Cal poder abordar serenament el debat sobre l’eutanàsia (o el suïcidi assistit) des d’un profund respecte a les creences i valors de cada persona: tan lícit hauria de ser deixar que la vida flueixi sense accelerar la seva fi, com decidir que la vida que tinc ja no és (per mi) digna i desitjo accelerar el seu final. Ningú hauria de sentir-se coaccionat en cap sentit.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc Santa Eugènia de Berga, Informació i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s