Respecte

A l’entrada d’una escola dos nens d’entre 8 i 10 anys s’estan barallant; cops, empentes, … sembla un capítol d’una sèrie de ficció de manga. El bidell de l’escola, que casualment passava per allí, se’ls mira i els diu: -“el que guanyi, contra mi”. Els nois se’l queden mirant, sorpresos i somriuen, marxen junts, abraçats, cap a classe. S’ha desactivat el conflicte.

Essent espectadora casual de l’incident, miro al bidell. Sento curiositat, em crida l’atenció  la seva eficaç intervenció.

La base fonamental per una convivència justa i pacífica entre tots els membres de la societat és el respecte. Aquest té a veure amb una manera especial de mirar i tractar als altres.

Cal no confondre respecte amb tolerància; aquesta no implica aproximar-se als altres, sinó que té més a veure amb la indiferència.

El respecte comprèn tos els àmbits de la vida: respecte a un mateix, als altres i al món.

Respectar-se un mateix és atendre i satisfer les pròpies necessitats, conèixer i valorar les pròpies qualitats i valors i acceptar els errors.

Respectar l’altre és reconèixer-lo i acceptar-lo.

Respectar el món és valorar i tenir cura del seu entorn més proper i que es relaciona amb la natura i el medi ambient: els animals, les plantes i tot allò que fa possible la vida al nostre planeta.

Integrar el respecte en tots els àmbits de la vida ens pot fer saludablement més feliços.