Entrevistes a professionals

Heu anat alguna vegada al consultori de Calldetenes?

La primera persona que us atendrà serà la Montse Periañez. Ella us farà l’atenció inicial. montse-perianezSi voleu saber alguna anècdota de la Montse no us perdeu l’entrevista que vé a continuació.

    • Per què vas decidir ser administrativa en un consultori de salut?

Vaig decidir començar a treballar en aquesta feina per un tema pràctic i d’horari. Tenia dos nens petits i em volia ocupar d’ells personalment.  Jo treballava en una empresa de recursos humans i era molt feliç allà, però m’ocupava massa hores.

    • Des de quant fas aquesta feina?

Fa gairebé trenta anys que treballo d’això

    • Des de quant estàs a l’EAP de Santa Eugènia de Berga?

Estic a l’EAP de Santa Eugènia  des de fa 29 anys… al principi del principi!
Primer treballava al CAP II de Vic i vaig demanar més feina (allà m’hi avorria).
La Laura Vila era aleshores cap de personal UAAU (així ens dèiem aleshores, si no recordo malament) i em va oferir la possibilitat d’anar a Taradell cobrant el mateix, fent una hora més i pencant com una boja.
Vaig acceptar i de seguida em vaig  enamorar de la meva feina.
Després d’onze anys em van canviar a Calldetenes. El canvi em va agradar i aquí estic encara,

    • Què t’ha aportat com a persona ser administrativa en una centre de salut?

Ser administrativa d’un centre salut per a mi ha representat una part important de la meva vida que m’ha ajudat a sentir-me útil. Estar tan propera a l’essència humana és un privilegi!
La meva tasca és ajudar la gent, moltes vegades quan estan en una situació de patiment i això aporta un valor afegit a la feina. La proximitat que representa treballar en un poble petit i la franquesa amb que et relaciones amb els ciutadans (que molts cops acaben sent amics) i els companys, és una altra gratificació.

    • Què és el que t’aporta més satisfacció de la teva feina?

Si hagués de dir el que m’aporta més satisfacció… deixa’m pensar. Suposo que el tracte amb la gent i la sensació d’utilitat

    • Què canviaries de la teva feina?

Segurament la única cosa que canviaria  és la rigidesa a  que ens aboca tot el sistema informàtic…  (capes, dpos,etc)  Ah… i haver-me de llevar tan d’hora. Sóc molt dormilega jo

    • Què creus que pensen de tu, la ciutadania amb la que treballes cada dia?

Quant al que pensen els ciutadans amb els qui treballo dia a dia. doncs suposo que hi deu haver de tot: alguns deuen pensar que sóc antipàtica i estirada però, vull creure (i espero)  que, la majoria senten que faig tot el que puc per ajudar-los i facilitar els tràmits, posant-me al seu lloc tant com en soc capaç.

    • On aniries de viatge?

De viatge tinc ganes d’anar a molts llocs. Segurament no serà el proper, però, si he de dir un lloc com a somni idílic,  tornaria a anar a Índia, a conviure amb la gent d’allà i de la mà d’un bon guia, tal i com ja he fet.  Aquest cop al sud.

    • Em pots recomanar un llibre i una pel·lícula?

Llibres n’hi ha molts i de molt bons pel meu gust. “El silenci del far” perquè compartim complicitats amb l’autor….  “Jo confesso” perquè en Cabré m’ha obert altres mons.
Reivindico la literatura del nostre país: autors com Pedrolo, Calders, Sanchez Piñol, la Roig, Victor Català, Ferrater, Martí i Pol, Carner, Foix i un etc. interminable. De tots els gèneres literaris, èpoques i estils.
De pelis també n’hi ha unes quantes… Una sèrie que feien per la tv fa molts anys que es deia “la dimensió desconeguda” amb un punt surrealista molt interessant.
Una trilogia on actuava la Loren que es deia “sabato, domenica, lunedí” Una altra trilogia que es deia “blau, blanc i vermell”

    • Quines aficions tens?

La major afició que tinc son les relacions humanes. M’agrada i m’omple molt compartir amb la gent que estimo qualsevol cosa: sigui un bon dinar, un cafè, una cervesa, una sortida, una conversa transcendent o una recepta de cuina.
Gaudeixo llegint, cuidant les meves plantes, escoltant música, fent pa, cuinant pels meus, teixint per la meva néta que és a punt d’arribar…o senzillament sense fer res contemplant el mar que m’omple d’energia o prenent el sol.

La meva família i els meus amics són el més important en la meva vida

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Bloc Santa Eugènia de Berga. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s