En Jordi Verdera es jubila. El proper 30 de novembre penjarà la bata, la que gairebé mai ha portat, i es trobarà amb els folguerolencs a la plaça, a les alizines sureres o a la Font Trobada. Ja no els citarà ni parlarà amb ells al consultori. El dijous ja no serà el dia per anar a Vilanova, hi podrà anar el dia que vulgui, no per exigència de l’agenda.
En Jordi es defineix professionalment com a “infermera de primera”, el passat 7 de novembre i davant del poble de Folgueroles, així ens ho va explicar. Avui ens explica alguna cosa més.
Gràcies, moltes gràcies per TOT.
-
Per què vas decidir ser infermer?
Vaig decidir-ho per la voluntat de servir als demés.
-
Des de quant ets infermer?
des de 1980
-
Des de quant estàs a l’EAP de Santa Eugènia de Berga?
des de 1990
-
Què t’ha aportat com a persona ser infermer?
ser feliç en la meva professió, molta satisfacció i sentir que he tingut molta sort en escollir aquesta professió
-
Què és el que t’aporta més satisfacció de la teva feina?
El tracte amb les persones i el poder ser útil
-
Què canviaries de la teva feina?
Reiivindico la feina de “practicant de poble”: l’atenció a la gent sense pressa, sense números, sense la burocratització de la història clínica… Una atenció personalitzada, a mida de cadascú.
-
Què creus que pensen els teus pacients, de tu?
M’ha arribat que em consideren bon professional, bona persona: que m’estimen i confien en mi.
- Ara que et jubiles, què t’emportes com a “infermera de primera de Folgueroles”? El caliu humà i la confiança de la gent
-
On aniries de viatge?
A Nova Zelanda: em crida l’atenció els paisatges que he vist en documentals i pel·lícules.
-
Quines aficions tens?
La música, la lectura, el cinema i els AMICS.
- Ens pots recomanar un llibre i una pel·lícula? “Un curso de milagros” com a llibre i de peli “El Cambio”.
