Infermeria d’atenció primària; propòsits de millora

Logo de "Publicació compartida"Hem dit adéu a l’any 2014 i ja hem agafat el ritme de 2015. Mentrestant, hauríem d’haver trobat temps per fer una valoració sobre com ens ha anat l’any: des del punt de vista personal, familiar i professional. I un cop feta la valoració, hauríem d’haver fet bons propòsits per a aquest any que ja avança.

Els bons propòsits no haurien de ser utòpics, ni fites inassolibles, sinó petits reptes de cada dia que ens il·lusionin. Cal buscar un entorn per ubicar-hi aquests petits reptes: la consulta, el consultori o centre d’atenció primària, la comunitat i/o l’equip, i utilitzar el valor del compromís professional que tenim les infermeres, desenvolupar aquest compromís i millorar-lo.

La nostra matèria primera de treball són les persones; treballem amb elles i per elles. Les acompanyem al llarg de la seva vida, en tenim cura des del naixement, o intervenim puntualment en algun episodi vital que té relació amb la salut, la malaltia o la seva prevenció, oferint-los cures infermeres de qualitat.

Adquirim coneixements al llarg de l’exercici de la professió. Primer ens graduem, i ara podem ser especialistes: un cúmul d’oportunitats per aconseguir l’expertesa. L’evidència científica és la base per a la presa de decisions i per poder oferir, així, un bon acompanyament als pacients en les seves pròpies decisions.

Part de la nostra feina consisteix a resoldre dubtes. A vegades, són dubtes explícitament demanats pels pacients i, a vegades, són fruit d’un seguiment exhaustiu per aconseguir saber què és el que els preocupa. Fem propostes per obtenir la solució d’aquests dubtes. Valorem, explorem i proposem intervencions consensuades per arribar junts a la resposta. En l’actual era d’Internet (i amb les mil entrades que dóna el “Dr. Google” a qualsevol demanda) és molt important que siguem efectives i resolutives per aclarir temes.

Els nostres propòsits de millora per a l’any nou són quatre. Dos de directament relacionats amb la funció assistencial a la consulta, el tercer de la branca docent, i l’últim, i el que costa més, relacionat amb la recerca.

Quant a la funció assistencial, cal explicar que treballem amb els infants i les seves famílies i/o cuidadors. Visitem a la consulta d’infermeria pediàtrica d’un centre rural; canviem de consultori dos cops a la setmana. Atenem els nens i nenes a la consulta i parlem molt sovint amb les seves famílies per via telefònica. Som responsables de la vacunació escolar a les escoles i instituts de l’àrea i ens coordinem amb els diferents sectors que tenen cura dels infants: altres professionals de l’equip, l’atenció especialitzada, i l’entorn escolar (equips directius, EAP, etc.).

1. El primer propòsit és parlar menys i comunicar més bé, en el marc d’una visita concertada d’infermeria que s’estructura en entrevista clínica, exploració física, aplicació d’una tècnica concreta, si escau, i unes conclusions. Tota aquesta feina s’hauria de realitzar en l’espai de temps que marca l’agenda. La gestió del temps és el tema estrella. S’allarga la consulta. Potser parlem massa? Tot el que diem és important i imprescindible?

Volem contestar aquestes preguntes i millorar l’atenció a la consulta dels petits de la casa. Primer, s’han de prioritzar els consells de salut, fent una escolta activa dels que són més necessaris, i posposant els altres per a les següents visites. I en segon lloc, cal anotar els temes pendents per no perdre el fil conductor de l’activitat i, així, fer un seguiment més individualitzat dels controls de salut.

2. El següent propòsit, també relacionat amb la funció assistencial, és el registre. S’ha d’anotar a la història clínica el més rellevant utilitzant la terminologia sanitària més adequada. És un privilegi que t’expliquin una experiència, viscuda en la intimitat de la família, relacionada amb la salut o la malaltia, per tant voldria estar a l’altura d’aquest fet plasmant aquesta valuosa informació a la història clínica per donar-hi el valor que té i per preservar l’ús present i futur d’aquesta informació.

3. El tercer propòsit parla del tema docent. Fem la coordinació entre les alumnes de grau d’infermeria de la Universitat de Vic (UVIC) i el meu equip: sessió de presentació, seguiment, contacte amb la tutora de pràctiques, etc.

Crec que milloraria la nostra actuació si s’optimitzés l’estandardització dels circuits organitzatius. I, també, organitzant els continguts docents a la consulta, adaptant-los al curs i a l’interès per les pràctiques.

4. L’últim propòsit no és el menys important, però seria comparable al fet d’apuntar-se a un gimnàs o a aprendre anglès, la primera setmana de gener. És a dir són propòsits que valorem com a importants, però que no trobem mai el moment per posar-los en pràctica. En el meu cas és el tema de la recerca. No penso tant a endegar un estudi de recerca, sinó a agafar l’hàbit de consultar temes puntuals i de la pràctica quotidiana fent-ne una cerca bibliogràfica, o estant al dia de les novetats.

Només ens hem plantejat quatre bons propòsits, que penso que hauríem de tenir sempre presents per poder-los posar en pràctica. Volem aprendre alguna cosa cada dia, per millorar com a dones, mares i infermeres.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Publicació compartida. ICS Catalunya Central i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s