Em costa respirar i no me n’adono

Logo de "Publicació compartida"

Logo

Fa un temps va venir a la consulta l’Andreu (un home de 48 anys, casat i amb dos fills, que treballa en una oficina com a administratiu), perquè s’havia refredat, tenia tos i expectorava. Ell va poc a l’ambulatori perquè considera que té bona salut. Estava força carregat de pit. Li vaig demanar si fumava i em va dir que fumava un paquet al dia des dels 20 anys; havia començat a fumar als 14 anys perquè les persones del grup amb qui sortia totes fumaven i ell no podia ser diferent. Durant tot aquest temps ha intentat deixar de fumar un parell de cops perquè la seva dona “es posa molt pesada amb el tabac”, però a ell li agrada fumar. A més, ell respira bé, diu que no l’afecta el tabac i que cada setmana surt a caminar amb la família. Però va explicar que, de forma progressiva, ha fet que les caminades siguin més lentes perquè li costa seguir el ritme; ell deia que era perquè els fills portaven un ritme molt ràpid. Li vaig prescriure tractament per a la infecció respiratòria que tenia, li vaig donar un consell per deixar de fumar i hora per venir a fer-se una espirometria, que és una prova per veure si la seva capacitat pulmonar és normal o està disminuïda.

Al cap d’un mes va tornar per recollir els resultats de la prova. Només entrar a la consulta va dir que des que havia començat amb l’inhalador del refredat podia caminar millor i seguia el ritme dels seus fills a les caminades, tot i que li costava una mica fer les pujades. A l’espirometria va sortir que tenia un patró obstructiu, la prova broncodilatadora va sortir negativa. Aquests resultats indicaven que l’Andreu tenia una malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC). Li vaig demanar una radiografia de tòrax i el vaig derivar a la infermera per fer una deshabituació del tabac. Està demostrat que la mesura més efectiva per prevenir la malaltia i per evitar-ne la progressió quan ja s’ha diagnosticat és deixar de fumar i d’estar en ambients on hi hagi fum de tabac.

L’Andreu havia après a conviure amb la seva malaltia i no era conscient de la seva dificultat per respirar bé. Moltes persones desconeixen que tenen aquesta malaltia. Tota persona que faci molts anys que fuma o que hagi fumat molt, que tingui 35 anys o més, si té tos, expectoració i es cansa quan camina, hauria de fer-se una espirometria, que és una prova no invasiva que serveix per diagnosticar la malaltia.

Malaltia pulmonar obstructiva crònica / Bronquitis crònica | Emfisema pulmonar

Descripció

La malaltia pulmonar obstructiva crònica (també coneguda amb les seves sigles, MPOC) representa la quarta causa de mort al món. A Catalunya és una de les causes més freqüents d’atenció mèdica, especialment a urgències, per les aguditzacions que es pateixen durant la seva evolució. Es calcula que el 9,2% de la població major de 40 anys pateix la malaltia, i cal destacar que, a diferència d’altres processos crònics, en aquesta malaltia no hi ha hagut un descens de la mortalitat.

La malaltia pulmonar obstructiva crònica es produeix perquè s’inflamen els bronquis i es destrueixen els envans dels alvèols. Els alvèols són unes petites bosses en contacte directe amb els vasos sanguinis, on arriba l’aire que entra pels pulmons a través d’uns conductes que es van bifurcant progressivament (els bronquis). Als alvèols és on es produeix l’intercanvi de gasos entre el medi exterior i l’interior de l’organisme, és a dir, és on l’oxigen passa a la sang i s’elimina diòxid de carboni.

El resultat és una dificultat progressiva per respirar adequadament, cosa que es tradueix en ofec quan es fan les activitats de la vida diària.

Tipologia

Hi ha dos tipus principals de malaltia pulmonar obstructiva crònica:

  • bronquitis crònica, definida per una tos prolongada amb moc, i
  • emfisema, caracteritzat per la destrucció dels pulmons amb el temps.

La majoria de les persones amb malaltia pulmonar obstructiva crònica pateix una combinació d’aquestes dues afeccions.

Causes

La causa més important de la malaltia pulmonar obstructiva crònica és el consum de tabac. Més del 90% dels malalts diagnosticats d’aquesta malaltia encara fumen o han fumat durant molts anys.

La inhalació del fum produeix inflamació dels bronquis i destrucció dels envans alveolars. Això explica que els efectes siguin només parcialment reversibles (atès que hi ha un component de destrucció i d’inflamació crònica). Per això, la funció pulmonar perduda no es recupera.

El fum de l’ambient i algunes condicions laborals també poden causar la malaltia.

Símptomes

La majoria de malalts tenen tos (a la qual, en molts casos, no donen importància i l’anomenen ”tos del fumador”). La tos s’acompanya de producció d’esput més o menys blanquinós, però que pot augmentar de volum i canviar de color quan es produeixen aguditzacions de la simptomatologia.

De mica en mica els malalts experimenten ofec quan fan activitat física i, progressivament, eviten fer aquelles activitats que desencadenen aquest ofec. La malaltia pulmonar obstructiva crònica és la causa de la tendència al sedentarisme de les persones que la pateixen i, a la llarga, es produeix l’anomenada ”espiral de l’ofec”: pel fet de tenir ofec no fan activitat, i pel fet de no fer-ne perden forma física i, per tant, l’ofec es presenta en activitats cada cop més simples. Aquesta ”espiral de l’ofec” s’arriba a manifestar en casos avançats quan es fan les activitats bàsiques de la vida diària: higiene personal, menjar, vestir-se…

El deteriorament de la funció pulmonar és progressiu i, per tant, l’empitjorament dels símptomes també ho és.

Al llarg de l’any, moltes vegades coincidint amb infeccions respiratòries, els malalts presenten aguditzacions de la simptomatologia (més tos, més producció d’esput, més ofec i, de vegades, febre alta). Aquestes situacions requereixen tractament específic i, sovint, són la causa d’un ingrés a l’hospital.

Diagnòstic

El diagnòstic de la malaltia pulmonar obstructiva crònica el fa el professional de medicina tenint en compte dos aspectes clau: una història clínica plausible i la presència d’una obstrucció al flux aeri en una espirometria.

L’espirometria és una prova indolora per a la qual no es requereixen condicions especials. Consisteix a mesurar la quantitat d’aire que una persona és capaç d’expulsar del pulmó i la velocitat a la qual el pot expulsar.

Els fluxos i volums respiratoris més importants que permet mesurar aquesta prova són:

  • La capacitat vital forçada. Es tracta del volum d’aire espirat després de fer una inspiració màxima.
  • El volum expiratori en el primer segon. És el volum d’aire que es mobilitza en el primer segon de l’expiració forçada, després d’una inspiració màxima. Normalment, en el primer segon surt el 80% de l’aire, però en les persones que pateixen una MPOC aquesta xifra baixa a causa dels canvis produïts per la malaltia.

La relació entre aquests dos volums permet estimar si existeix una obstrucció al flux aeri. L’espirometria permet detectar-ho, fins i tot, en persones que gairebé no presenten símptomes.

En alguns casos es requereixen proves més complexes i, de vegades, cal mesurar directament la quantitat d’oxigen que hi ha a la sang mitjançant una extracció de sang arterial (que és el que s’anomena una ”gasometria arterial”).

Tractament

L’abordatge terapèutic preveu el tractament farmacològic i el no farmacològic. El fet que es parli de ”deteriorament progressiu de la funció pulmonar” i d”’irreversibilitat del dany pulmonar” no vol dir que l’MPOC no tingui tractament.

És una malaltia prevenible i tractable, però és crònica; per tant, no té un tractament curatiu. No es pot aconseguir recuperar allò que s’ha perdut, però es pot optimitzar allò que encara es té.

L’element clau del tractament és deixar de fumar.

Tractament farmacològic

El fàrmacs ajuden a millorar els símptomes de la malaltia i la qualitat de vida, a mantenir la funció pulmonar i a reduir el nombre d’aguditzacions:

  • Teràpia inhalada” (esprais): en funció de la gravetat de la malaltia poden utilitzar-se els broncodilatadors, els anticolinèrgics i els antiinflamatoris. Els broncodilatadors poden ajudar a assolir la màxima funció pulmonar possible. Cal fer-los servir adequadament, perquè requereixen un entrenament bàsic per aconseguir els efectes terapèutics esperats, atès que s’administren a través d’inhalacions.

Ús correcte dels inhaladors

  • En cas d’exacerbació (més moc, més ofec, febre, etc.) potser caldrà prendre antibiòtics i corticoides.

Tractament no farmacològic

  • Vacunes:pel que fa a la vacunació, caldrà seguir les pautes que marqui el calendari vacunal per als malalts amb malaltia pulmonar obstructiva crònica i les recomanacions del metge o la metgessa de capçalera. Es recomana que la persona malalta es vacuni almenys de la grip (un cop l’any).

Informació sobre la vacuna de la grip

  • Oxigen:en els casos més avançats de la malaltia, de vegades, a més de l’ofec, els pulmons no poden transferir tot l’oxigen necessari a la sang. És el que s’anomena ”insuficiència respiratòria”. Això es pot detectar fent la prova de la gasometria arterial. Si els resultats de la prova revelen que l’oxigen està per sota de 55 mm Hg, la persona malalta necessitarà rebre teràpies respiratòries domiciliàries que incloguin l’oxigen a casa. És molt important que, com a mínim, s’asseguri l’oxigen 18 hores al dia.
  • Activitat física:mantenir-la és molt important. Cal que es marquin uns objectius (d’acord amb els professionals de medicina, infermeria, fisioteràpia que atenen la persona afectada) i mirar d’aconseguir-los a poc a poc. Algunes persones poden beneficiar-se d’activitats més complexes d’entrenament per a l’esforç, en el marc de programes de rehabilitació respiratòria.

Informació sobre activitat física

  • Educació terapèutica:participar en aquest programa ajuda a conèixer millor la malaltia, a saber què cal fer en cas d’empitjorament, a fer bé el tractament i a tenir uns bons hàbits de vida.

Prevenció

La capacitat addictiva de la nicotina és molt elevada i, per això, la millor prevenció és no començar a fumar. Si ja s’és fumador o fumadora, val més deixar el tabac com més aviat millor.

Finalment, l’espai lliure de fum també és una manera de prevenir l’impacte del fum del tabac en les persones no fumadores.

Enllaços d’interès

Imatge i font: Canal Salut

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Publicació compartida. ICS Catalunya Central i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s