Treball social sanitari rural

Pub_ICSCCArreu de Catalunya hi ha centres de salut on trobareu diferents professionals. Els més populars són els professionals de medicina i els d’infermeria, però també n’hi ha d’altres que són menys coneguts però no menys importants per donar un bon servei a la ciutadania i per aconseguir un bon funcionament del centre d’atenció primària (CAP): el personal de gestió i serveis, l’auxiliar d’infermeria, el d’odontologia, el de treball social i les llevadores.

La salut no és només l’absència de malaltia, sinó que és un estat complet de benestar físic, mental i social

El motiu pel qual trobeu professionals amb disciplines tan diverses és que la salut no és només l’absència de malaltia, sinó que és un estat complet de benestar físic, mental i social i, per tant, és necessari que els serveis sanitaris tinguin perfils professionals diferents per aconseguir l’atenció completa de cada persona i per poder donar una solució global a la seva situació social i sanitària.

Un dels perfils professionals que avui dia podeu trobar dins el món sanitari és el del treballador social sanitari, que és aquell professional que té com a objectiu millorar l’entorn social desfavorable que agreuja l’estat de salut de les persones. Dins del treball social sanitari hi ha activitats individuals, grupals i comunitàries; activitats dirigides al malalt directament o al malalt, a la seva família i al seu entorn; i activitats en el centre o a domicili.

El treballador o treballadora social ha de tenir empatia i, en moltes ocasions, imaginació per trobar una solució a la problemàtica que es presenta al despatx.

El treballador social ha de ser una persona que sàpiga adaptar-se a les circumstàncies de cada moment, del lloc on treballa i dels usuaris a qui atén. Ha de tenir empatia i, en moltes ocasions, imaginació per trobar una solució a la problemàtica que es presenta al despatx ja que cada família, cada situació i cada persona és diferent, com també ho són els diversos professionals amb qui cal coordinar-se i treballar, i és necessari saber quins són els millors recursos existents i els més adequats en cada circumstància.

imatge de l'acte de reconeixement als jubilats i lliurament de premis

Títol: Mans
Autor: Elena Pelegrín
Creative Commons License

El nombre de professionals i les hores de dedicació de cadascun s’adapten a la zona i a la població que s’ha d’atendre, i a les característiques socials i geogràfiques, tenint presents els serveis i recursos, i la proximitat i l’accessibilitat a aquests. En zones rurals, l’índex de població envellida és més elevat i també ho és el nombre de cases aïllades; això vol dir que sent aquestes persones les que necessiten més recursos, sovint són les que tenen més dificultat per accedir-hi i, per tant, aquelles a qui cal una atenció més propera.

Algunes funcions dels treballadors socials no depenen de si treballen en una zona urbana o rural: orienten i informen sobre recursos i realització de tràmits, donen suport als malalts i llurs famílies, s’ocupen de la coordinació entre recursos propis i amb els d’altres institucions, fomenten activitats comunitàries, etc.

Però hi ha altres funcions que tenen més pes dins el treball social sanitari rural a causa de les característiques pròpies del territori, com ara l’atenció domiciliària. En zones rurals, la població sol estar més envellida: trobem persones grans amb algun nivell de dependència que, en moltes ocasions, tenen els fills lluny o bé no en tenen, i que de vegades ni tan sols disposen de veïns a prop. Ateses les seves circumstàncies socials i territorials, aquestes persones no es poden desplaçar i són els professionals els qui han d’anar a visitar-los a domicili.

És en aquest entorn que, com a treballadors socials sanitaris, cerquem formes innovadores de treballar: per exemple, la creació de grups d’ajuda mútua o de cuidadors informals en zones rurals petites, que ajuden a evitar la claudicació del cuidador (si n’hi ha) i l’ingrés residencial definitiu. Per tal d’acostar el centre d’atenció primària a la ciutadania, col·laborem en cursos i xerrades organitzades per entitats del poble: cursos per a persones nouvingudes, Programa espai-família (dirigit a mares i pares amb infants), etc.

Es diu que als pobles les relacions són més personals i més íntimes, i això és una característica que també es compleix en l’àmbit de la salut. Als pobles, on tothom es coneix i on els professionals del CAP són els de tota la vida, s’aconsegueix un tracte més “de tu a tu”, més personal. Aquest coneixement ens facilita l’atenció a les persones. També hi ha una millor xarxa veïnal i, en general, un suport familiar que compensa les dificultats.

Els treballadors socials volem estar al costat de les persones que pateixen.

En qualsevol cas, sigui en una zona urbana o en una zona rural, els treballadors socials volem estar al costat de les persones que pateixen una o diverses problemàtiques sociosanitàries, amb l’objectiu de poder millorar o “suavitzar” aquella situació que els ha tocat viure.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Publicació compartida. ICS Catalunya Central. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s